1. MARÇ
  1. La mini expo de Riudellots va ser tot un èxit. Em va encantar la trobada de gent des del primer dia de la inauguració fins a l'últim dia.
  2. Com anècdota, des de la senyora que passava la mà per sobre la tela pintada, per veure si realment tenia o no relleu............enternidor (sobretot el soroll que es desprenia del tacte de la mà àspre amb la tela).......... fins al senyor que em va dir que les cebes d'un quadre es veia que havien passat molta sed...........només amb aquests dos comentaris, se'm va confirmar el títol de l'exposició: Realisme-Abstracció...........i llavors perquè vinguin "suposats entesos" i etiquetin el realisme.
  3. Qui és l'entès, el que només hi busca "cognició" o el que hi troba "percepció" ?¿

MOSTRA DEL FULLETÓ

 

 

Gertrude Stein va preguntar a l’artista francès Henri Matisse si quan es menjava un tomàquet, el veia a la manera d’un artista. Matisse li va dir:

“ No, quan em menjo un tomàquet, el veig com qualsevol altre persona. Pero quan pinto un tomàquet, el veig d’una manera diferent.”

Gertrude Stein

Picasso

 

 

 


 

http://www.riudellots.com/exposicio

 

 

 

BIBLIOTECA MUNICIPAL

de

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Exposició:

Realisme - abstracció

A càrrec de

Isabel Garriga

 

Divendres 11de març, de 17 a 21 h

Dissabte 12 de març, d'11 a 13 h

Diumenge 13de març, d'11 a 13 h

Inauguració i vernissatge,

Divendres 11 de març de 2005 a les 20 h

 

OBERTA A TOTHOM

 

  1.  

     

     

     

     

     

     

    “Aprendre a dibuixar és en realitat qüestió d’aprendre a veure –a veure correctament- i això significa molt més que simplement dirigir la mirada.”

     

    KimonNicolaides

    Thenatural Way to Draw

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Sóc creativa des que recordo a “2on de bàsica” cosint una cartolina i imaginat-me que brodava un vestit de torero. I potser, si m’esforço des de molt abans i tot, que essent molt petita caminava de la mà d’algú pròxim,pels surcs enormes que jugaven a sota els meus peuets, i que eren els còdols rodons de riu que conformàven el terra del llavors estable dels cavalls a casa meva.

    Vaig descobrir que havia d’enfocar el meu treball cap a la creativitat, a l’Institut.

    Des de llavors fins ara que traço un camí de constant aprenentatge a través dels sentits i a través de tot el que m’envolta, naturalesa, familiars, amics, persones desconegudes, llibres, música, pel·lícules, banys de multitud, hores de silenci, i molt deixar que les coses flueixin per sí soles.

    Sóc conscient que la creació és un camí de constants aprenetatges i descobriments que et fan anar evolucionant. Crec que el dia que no m’aporti res d’això, deixaré de crear.

    Vull agraïr molt especialment, a les persones que, d’una manera o altre, han contribuit d’una forma màgica que avui em dediqui a la creativitat:

    La meva família,

    la Mercè Masip

    i la Marta Font.

     

    www.isabelgarriga.com

    Març de 2005