Gener 2004. Monólogos Pintura Isabel Garriga

GENER
"Me entusiasma comprobar que el país celebra el Año contra Dalí"
- Don Salvador, ¿le sienta bien la inmortalidad?
- Sólo consiguen ser inmortales aquellos que son incomprendidos por los mortales. En mi caso, me entusiasma ver cómo se repiten los mismos tópicos sobre mi persona al cabo de los años. André Bretón quedó tonto el día que se le cayó en la cabeza "El Capital" en tapa dura de Karl Marx, pero no puede ser que todos los que han venido detrás hayan sufrido el mismo accidente. En el "National Goegraphic" recuerdo haber leído algo de una lluvia de ranas, no de un aguacero de manuales del comunismo.
- ¿No le satisfacen las celebraciones del Año Dalí?
- Querrá decir del Año contra Dalí. No han inaugurado la primera exposición en mi honor y todos los intelectuales amamantados por las ubres del catalanismo más rancio y del izquierdismo más añejo se han apresurado a recitar tópicos que merecerían que, cuando volvieran a abrir la boca, salieran por la misma todas las moscas que un día abandonaron la tumba
de Sant Narcís en la catedral de Girona para espantar al francés.
................. Marius Carol entrevista a Salvador Dalí. - EGempordàguia.
Fa anys vaig anar a visitar casa seva a Portlligat....... sempre he considerat que les cases diuen molt de les persones, no només pels objectes sino perquè si s'hi ha viscut amb intensitat un, per més "mort" que estigui, no se'n desprèn amb facilitat. I així va ser............... vaig trobar un Salvador Dalí, que no era el que sempre m'havien "venut"....... el primer moment em vaig sentir decebuda, llavors em va recòrrer un calfred per tota la columna, ell havia arribat a un clímax de sentits impossible d'explicar amb paraules..............aquest és el "meu" Salvador Dalí...........el que es delía sentint el cant del grills, el que s'embadalia amb els espectacles de la naturalesa, com el transportava l'olor de les plantes aromàtiques, el gust d'un camembert vigorós i pressionar suaument les prunes malenconioses del 15 d'Agost..............aquesta és la matèria prima del veritable Salvador Dalí, del GENI.........la matèria prima de la inmortalitat !!!!!!!!!!!!
Llenço una qüestió que espero algún día algú em contesti: Perquè carai la cuina de Portlligat és l'actual menjador de "funcionaris" ? ...........quan per ell el mejar era més que una influència............l'obsessionaven els ous, el pa, les olives, les cols i, especialment, els espinacs, verdures que detestava pel seu caràcter amorf..............

I ara........... com molt bé diu ell mateix en el Diari d'un geni -El 8 Maig-
Pintor, tú no ets cap orador !!!!
Per tant, pinta i calla !!!!